Termini màxim de prescripció general de les accions personals

Resum:

La Llei 42/2015, de reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil, va reformar l’article 1.964 CC per reduir el termini de prescripció de les accions personals sense termini específic, que va passar de 15 a 5 anys. A més, va determinar que les accions d’aquest tipus nascudes abans de la seva entrada en vigor prescriurien com a màxim el proper 07/10/2020.

No obstant, la normativa aprovada per l’estat d’alarma prolonga aquest termini en 82 dies naturals, tot movent-lo, segons els nostres càlculs i tret d’error o omissió i d’ulterior declaració d’estat d’alarma, al proper dia 28/12/2020

Explicació:

Els articles 1.961 i següents del Codi Civil (en endavant, CC) estableixen els terminis de prescripció de les accions regides per dret civil espanyol.

Entre ells, fins l’any 2015, l’article 1.964 CC establia un termini general de prescripció de les accions “personals que no tinguin termini especial”, de quinze anys.

Artículo 1964
La acción hipotecaria prescribe a los veinte años, y las personales que no tengan señalado término especial de prescripción a los quince.

La Llei 42/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil, a la seva Disposició Final Primera, aprofita per modificar el Codi Civil i en concret l’article 1.964, tot establint que les accions personals sense termini especial prescriuen als cinc anys.

La llei entra en vigor el dia següent de la seva publicació, això és el 7 d’octubre de 2015.

Règim temporal d’aplicació de la reforma:

• Per a les accions nascudes a partir de l’entrada en vigor el 7 d’octubre de 2015, el règim aplicable és el nou (cinc anys).
• Per a les accions nascudes abans de l’entrada en vigor, la Disposició Transitòria Cinquena de la mateixa Llei 42/2015 fa una remissió legal a l’article 1.939 CC:

Disposición transitoria quinta. Régimen de prescripción aplicable a las relaciones ya existentes.

El tiempo de prescripción de las acciones personales que no tengan señalado término especial de prescripción, nacidas antes de la fecha de entrada en vigor de esta Ley, se regirá por lo dispuesto en el artículo 1939 del Código Civil.

Al seu torn, l’article 1.939 diu:

Artículo 1939
La prescripción comenzada antes de la publicación de este código se regirá por las leyes anteriores al mismo; pero si desde que fuere puesto en observancia transcurriese todo el tiempo en él exigido para la prescripción, surtirá ésta su efecto, aunque por dichas leyes anteriores se requiriese mayor lapso de tiempo.

En altres paraules, això s’interpreta en el sentit següent:

a) Si el termini de prescripció d’una acció personal nascuda abans de la reforma acaba abans del 7 d’octubre de 2020, la data de fi serà aquella i no el 7 d’octubre de 2020 (es manté).

b) Si el termini de prescripció d’una acció personal nascuda abans de la reforma hagués acabat després del 7 d’octubre de 2020, la data fi serà el 7 d’octubre del 2020 i no la posterior que hagués pertocat d’acord amb el règim anterior (es redueix).

S’estableix doncs un termini màxim de prescripció de les accions anteriors al 7/10/15 que és el 7/10/20[1].

És tant com dir que se les assimila a les nascudes al dia de la reforma tret que el seu termini de prescripció hagués d’acabar abans.

[1] En aquest mateix sentit ho interpreta la jurisprudència de referència: Sentència del Tribunal Suprem núm. 29/2020, de 20 de gener 

El motiu de la reforma està expressat al punt VIè del preàmbul de l’esmentada Llei 42/2015 de la següent manera:

“VI

Esta reforma sirve también para llevar a cabo una primera actualización del régimen de la prescripción que contiene el Código Civil, cuestión de una gran importancia en la vida jurídica y económica de los ciudadanos. A partir de los trabajos de la Comisión General de Codificación, se acorta el plazo general de las acciones personales del artículo 1964, estableciendo un plazo general de cinco años. Con ello se obtiene un equilibrio entre los intereses del acreedor en la conservación de su pretensión y la necesidad de asegurar un plazo máximo. La disposición transitoria relativa a esta materia permite la aplicación a las acciones personales nacidas antes de la entrada en vigor de esta Ley, de un régimen también más equilibrado, surtiendo efecto el nuevo plazo de cinco años.”

Afectació per la normativa COVID: allargament del termini màxim al 28/12/2020

Malgrat tot l’anterior, la normativa aprovada per l’estat d’alarma va determinar la suspensió[2] del termini de prescripció d’accions entre el 14/03/20 i el 03/06/20

— Inici de la suspensió a 14 de març: Reial Decret 463/2020, de 14 de març:

Disposición adicional cuarta. Suspensión de plazos de prescripción y caducidad.

Los plazos de prescripción y caducidad de cualesquiera acciones y derechos quedarán suspendidos durante el plazo de vigencia del estado de alarma y, en su caso, de las prórrogas que se adoptaren.

— Aixecament de la suspensió a 04 de juny: Reial Decret 537/2020, de 22 de maig:

Artículo 10. Plazos de prescripción y caducidad de derechos y acciones suspendidos en virtud del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo. 

Con efectos desde el 4 de junio de 2020, se alzará la suspensión de los plazos de prescripción y caducidad de derechos y acciones.

[2] Sobre el significat dels termes d’aquesta normativa, Circular de l’Advocacia General de l’Estat sobre el RD 463/2020

La conseqüència de la suspensió dels terminis de prescripció és l’allargament del termini del 07/10/2020 pel període de suspensió durant l’Estat d’alarma.

D’acord amb els càlculs que he fet cal sumar 82 DIES NATURALS, de tal manera que la prescripció màxima de les accions personals nascudes abans del 07/10/2015 serà el 07/10/2020 + 82 dies naturals = 28/12 ÚLTIM DIA DE PRESCRIPCIÓ

Algunes prevencions

1.   La resta de terminis de prescripció especials establerts pel Codi Civil no es van modificar amb la Llei 42/2015

• Accions reals sobre béns immobles, 30 anys (1963 CC)
• Acció hipotecària, 20 anys (1964 CC)
• Accions reals sobre béns mobles, 6 anys (1962 CC)
• Accions personals específiques (pensions alimentàries, arrendaments, pagaments periòdics), 5 anys (1966 CC)
• Altres accions personals específiques (honoraris d’advocats, procuradors i pèrits, professors, farmacèutics, etc), 3 anys (1967 cc)
• Acció per recuperar la possessió, 1 any (1968.1)
• Acció de danys i perjudicis, 1 any (1968.2)

2.   L’allargament en 82 dies, però, també valdrà per aquestes altres prescripcions, ja que ve determinat per la normativa de l’estat d’alarma sense distinció.

3.   Cal tenir en compte que les accions derivades del dret civil català tenen els seus propis terminis de prescripció (articles 121-1 i ss del CCCat):

• Prescripció general de 10 anys
• Prescripció de 3 anys per a pretensions relatives a pagaments periòdics, remuneració de prestacions de serveis i obres, cobrament del preu en vendes al consum i responsabilitat extracontractual (si bé aquesta darrera ha estat qüestionada pels tribunals, que apliquen el termini del CC d’un any, SAP Barcelona 10/03/10)
• Prescripció d’1 any per a la protecció de la possessió

4.   Cal entendre que les accions derivades del dret civil català també es veuen afectades per l’allargament de 82 dies, donat l’abast territorial i competencial de la declaració de l’estat d’alarma.

Alba Compairé
Advocada

Aquesta opinió no constitueix una font d’assessorament ni una prestació de serveis legals, i no té valor orientatiu.